LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 3r ESO

UNITAT 2


2.7. En el món de la ciència i de la tècnica, per tal de donar noms als objectes inventats o descriure certes operacions abans desconegudes, contínuament es creen paraules i significats nous, que s’anomenen neologismes. Completa els fragments del text següent servint-te dels neologismes definits:

Androide. Ésser artificial que té forma humana i que es comporta com si fos una persona.
Autòmat. Màquina que imita la figura i els moviments d’un ésser animat.
Cervell electrònic. Part interior d’una màquina on hi ha instal·lat un ordinador.
Memòria. Part d’un ordinador on s’emmagatzemen els programes i les dades.
Microprocessador. Component electrònic format per molts circuits en miniatura que poden processar o emmagatzemar grans quantitats de se­nyals o dades.
Ordinador. Aparell electrònic digital que permet el processament automàtic, l’obtenció, l’emmagatzematge, la transformació i la comunicació de la informació mitjançant programes preestablerts.
Programa. Conjunt d’instruccions i de dades que permeten que un ordinador faci una determinada activitat.
Robòtica. Branca de la tecnologia que s’ocupa del disseny i la construcció de robots.
Digitalitzada (del verb digitalitzar). Convertir en una representació digital (sistema de gravació i transmissió de sons o imatges en forma de codis numèrics o dígits).
Pícsel. Cadascun dels punts en què una imatge pot quedar dividida en ser sotmesa a una exploració electrònica.
Processar. Sotmetre dades a una sèrie d’operacions programades.
Sensor. Element sensible a determinats impulsos, que és capaç de captar-los i produir senyals elèctrics.




La paraula robot deriva del mot txec robotnik, que vol dir ‘servent’. Molt abans que l’escriptor Karel Capek la fes servir per primer cop el 1923, ja s’havien construït un gran nombre d’, que són els antecessors dels robots. En un futur llunyà es podrà arribar a construir , que conviuran i treballaran amb les persones.

La robòtica actual va sorgir de la necessitat d’augmentar la productivitat de les empreses i millorar la qualitat dels seus productes. Amb l’aparició del o del microxip, la va adquirir un gran impuls. Des d’aleshores no ha cessat de créixer, i actualment ofereix unes possibilitats que només havien imaginat els autors de ciència-ficció.
Dins el d’un robot s’instal·la un que li indica les instruccions sobre com ha de realitzar una tasca concreta. El control per pot dotar els robots de capacitat de moviment, visió, oïda, tacte o parla.
Ja existeixen robots que comencen a reconèixer objectes reals amb unes càmeres de vídeo que fan «d’ulls». La dificultat està a fer coincidir les imatges dels objectes reals amb les que hi ha emmagatzemades en la memòria del seu ordinador.

En el cos humà hi ha els ulls, les orelles i el tacte que produeixen impulsos elèctrics que són enviats pels nervis al cervell. Semblantment, els robots tenen uns que proporcionen a l’ordinador informació sobre el que els envolta. Però els ordinadors només són capaços de una informació Això vol dir que qualsevol informació ha d’estar representada en forma numèrica per tal que l’entengui l’ordinador.
Si es demana a un robot que «hi vegi», per exemple, se l’ha d’equipar amb una càmera de vídeo que transformi les imatges en punts clars i foscos, anomenats . Llavors la imatge equival a un quadre de números i l’ordinador del robot pot identificar l’objecte que veu.