LLENGUA CATALANA I LITERATURA. 2n ESO

UNITAT 4

La conjunció que no accepta al davant les preposicions a, de, en i amb, les quals desapareixen o cauen. Tenint en compte això, escriu l’opció adequada en cada espai buit. Per exemple:
S’ha acostumat a esmorzar al despatx.
S’ha acostumat que li porti l’esmorzar al despatx.

(S’exposen / S’exposen a) que les onades els arrosseguin. / (S’exposen / S’exposen a) un risc excessiu.

(Dubto / Dubto de) la seva paraula. / (Dubto / Dubto de) que compleixi el tracte.

(Confio / Confio en) la col·laboració de tots els veïns. / (Confio / Confio en) que tots els veïns hi col·laboraran.

(S’arrisca / S’arrisca a) que li retirin l’ajuda. / (S’arrisca / S’arrisca a) perdre l’ajuda

(Es queixa / Es queixa de) la manca de pluges. / (Es queixa / Es queixa de) que no hagi plogut.

(L’amenaçava / L’amenaçava amb) que l’expulsaria. / (L’amenaçava / L’amenaçava amb) l’expulsió.

L’esperaré (fins / fins a) les set. / L’esperaré (fins / fins a) que arribi.

Han marxat (abans / abans de) la sortida del sol. / Han marxat (abans / abans de) que sortís el sol.