La Salut no estava quieta, i l’abella va picar. Aleshores va quedar blanca i van negar els ulls. A l’esquena tenia una gran rodona blanca que anava inflant. vaig ajupir, vaig agafar terra molla, vaig fer una pasta i vaig posar a la picada. vaig anar fregant amb els dits molta estona. Després vaig preguntar si feia mal i va dir que no; va donar les gràcies i va anar. Estava contentíssim: ara, la pròxima vegada que veiés, preguntaria com li anava la picada i tindria una excusa per acostar.

Maria Mercè Roca: Com un miratge. Barcanova.